¿Com tractem una obstrucció del conducte lacrimal en bebès?
26/07/2022
En què consisteix el tractament?
La causa més freqüent de llagrimeig constant en un pacient és l'obstrucció baixa de la via lacrimal. La via lacrimal és el "desguàs" per on la llàgrima va de l'ull fins a la fossa nasal. Quan aquest pas està obstruït a la part final —que acostuma a ser el més freqüent— es fa una intervenció per recanalitzar el pas. Aquesta cirurgia s'anomena dacriocistorrinostomia.
Quan està indicat el tractament?
La cirurgia és la solució al llagrimeig constant i molt molest que causa l'obstrucció lacrimal. Aquests pacients es poden beneficiar de la recanalització del conducte per mitjà d'una dacriocistorrinostomia, amb la qual deixaran de tenir epífora (llagrimeig) i les molèsties que se'n deriven.
En aquells casos en què, a més a més, hi hagi infeccions freqüents del sac lacrimal (dacriocistitis), la cirurgia és l'única solució possible a les infeccions reiterades.
Com es realitza?
La dacriocistorrinostomia és una cirurgia recanalitzadora. Es pot fer de tres maneres, segons l'accés o la tecnologia emprada. Cada tècnica té pros i contres, que s'han de valorar en cada cas particular.
La dacriocistorrinostomia es pot fer amb l'ajuda de la tecnologia làser, que suposa una cirurgia més simple i amb mínimes repercussions físiques i postoperatòries, encara que se n'ha de valorar molt bé l'ús per les evidents limitacions que té, que comentarem més endavant.
La dacriocistorrinostomia "clàssica" es pot realitzar per via externa, a través d'una incisió petita i imperceptible a la pell, o per via endonasal, a través del nariu del mateix costat que l'ull afectat.
Resultats
En els casos en què una cirurgia làser és factible, aquesta és aparentment la millor opció. És una cirurgia molt ràpida, sense necessitat d'incisions cutànies, neta i segura, i en què gairebé no hi ha inflamació postoperatòria.
Tot i això, tots aquests avantatges s'han de confrontar amb la menor probabilitat d'èxit que presenta. Segons tots els estudis fets fins ara, el percentatge d'èxit de la dacriocistorrinostomia amb làser no supera el 60%, fet que la situa com la cirurgia de dacriocistorrinostomia amb un nivell d'èxit més baix.
La dacriocistorrinostomia externa és la cirurgia més clàssica, però encara és la més utilitzada. Tot i que es realitza a través d'una incisió cutània, l'alta probabilitat d'èxit fa que sigui la més emprada, perquè pràcticament el 90% de les cirurgies obtenen el resultat esperat, fins i tot en els estudis elaborats més a llarg termini. Per valorar quina és la millor per a cada cas s'haurà de consensuar amb tota aquesta informació, ben exposada i entesa pel pacient.
Possibles riscs
La dacriocistorrinostomia és una cirurgia que ha tingut molt mala anomenada durant molts anys a causa de les complicacions de sagnat. L'objectiu de la cirurgia és accedir al nariu via una osteotomia (una comunicació per l'os), que s'ha de deixar sense suturar.
Això provoca, en algun cas, la possibilitat d'un sagnat important postoperatori que pot ser molest. Malgrat aquesta possibilitat, certa però poc freqüent, les complicacions de la dacriocistorrinostomia són en realitat escasses i de bon portar.