Còrnia guttata i distròfia de Fuchs

La còrnia humana és un teixit transparent format per cinc capes, d'unes 550 micres de gruix (0,55 mm), que tanca el globus ocular per davant de l'iris i la pupil·la. Compleix nombroses funcions: com a finestra transparent de l'ull per deixar passar les imatges i com a lent potent per enfocar-les sobre la retina. És la primera lent del sistema òptic ocular.

La còrnia guttata i la distròfia de Fuchs són dues afeccions de la capa més profunda de la còrnia, l'endoteli, les cèl·lules del qual són les encarregades de mantenir la transparència corneal. En la denominada còrnia guttata, es destrueixen les cèl·lules de l'endoteli i, en el seu lloc, apareixen dipòsits o gotes que, amb el temps, fan que la còrnia s'infli, perdi la transparència i s'opacifiqui. Aleshores parlem de la distròfia de Fuchs, que és conseqüència del progrés de la còrnia guttata.

• Engruiximent corneal amb pèrdua de transparència i edema.
• En alguns casos, dolor.
• Visió compromesa en casos més severs, amb pèrdua de nitidesa en la percepció de les imatges, més marcada al matí.

La còrnia guttata en molts casos serà una troballa casual; tanmateix, la distròfia de Fuchs es pot heretar dels progenitors o aparèixer de manera esporàdica. Es recomana fer un examen oftalmològic complet anual. A més a més, caldrà tenir una cura especial en la planificació de la cirurgia de cataracta si coexisteixen totes dues patologies.

Es poden tractar els símptomes amb pomada o col·liri antiedema, però la solució quan la malaltia ha progressat és el trasplantament corneal lamel·lar posterior, en què es trasplanta l'endoteli sa d'un donant (DMEK o DSAEK). Així s'aconsegueix col·locar una nova capa cel·lular en la part posterior de la còrnia que, com que fa correctament les funcions biològiques, retorna la transparència al teixit corneal.