Còrnia guttata i distròfia de Fuchs: causes i tractament
15/10/2024
El trasplantament de còrnia és una cirurgia en què canviem la còrnia que està malalta del pacient per una de sana procedent d'un donant.
La còrnia és una fina capa transparent que tanca el globus ocular per davant de l'iris i la pupil·la. Té múltiples funcions: com a finestra transparent de l'ull deixa passar les imatges, i també actua com a potent lent per enfocar-les damunt de la retina.
La retina és un teixit nerviós que porta les imatges al cervell, fet que ens permet de veure els objectes que ens envolten.
La còrnia pot ser alterada per opacitats —adquirides o de naixement—, per edema primari o secundari a cirurgies i per una deformació —la més freqüent el queratocon—; tot això genera la pèrdua de visió.
El procediment quirúrgic es realitza quan hi ha una opacitat o una deformació o qualsevol mena de malaltia que afecti la transparència corneal.
N'hi pot haver nombroses causes, com ara infeccions, traumatismes, distròfies, degeneracions i alteracions corneals després de cirurgia de cataracta, per exemple, que provoqui opacitat corneal secundària o que es deformi.
En aquests casos fem l'anomenada queratoplàstia, que consisteix a reemplaçar la còrnia malmesa del pacient per una còrnia donada.
La cirurgia del trasplantament de còrnia consisteix a substituir la còrnia patològica per la còrnia sana d'un donant. El teixit compleix els requisits legals així com les proves analítiques necessàries per a la donació segons la legislació vigent. La donació és anònima i altruista.
Existeix la situació especial dels autotrasplantaments, en què és la còrnia del mateix pacient que es gira per evitar alguna opacitat, o bé es fa servir la còrnia de l'altre ull.
És una intervenció que dura aproximadament entre 45 i 90 minuts, segons la complexitat dels casos. Es fa a la sala d'operacions sota anestèsia local o anestèsia general, i es fa servir un trepà i uns instruments específics per al trasplantament. Retirem en el malalt la còrnia, o la capa de la còrnia que està afectada, i la suturem o col·loquem per la part posterior. En el cas de les queratoplàsties laminars posteriors, les col·loquem amb una bombolla d'aire a la capa posterior. No és una tècnica difícil de realitzar, tot i que requereix, com tota cirurgia ocular, una gran precisió i meticulositat.
Consisteix a retallar tota la còrnia patològica i substituir-la per un empelt tallat de la còrnia donant, que es fixa en tot el seu perímetre mitjançant fines sutures que es deixen en posició durant mesos o fins i tot anys fins que la unió de l'empelt amb la còrnia receptora estigui consolidada.
Les tècniques quirúrgiques han evolucionat els darrers anys, i ara per ara és possible de trasplantar selectivament les capes corneals afectades en funció de la patologia de cada pacient. En els queratocons, per exemple, és l'estroma corneal, el col·lagen corneal, que està afectat, i es trasplanta només la capa col·làgena, el que s'anomena queratoplàstia lamel·lar anterior profunda. En les distròfies endotelials o en les degeneracions endotelials, només la capa endotelial és la que està afectada i es fa la queratoplàstia laminar posterior.
Hi ha diverses tècniques de trasplantament lamel·lar, segons quines capes se substitueixen:
La introducció del làser de femtosegons per practicar el tall corneal ha suposat també un destacat increment en la precisió i seguretat d'aquesta tècnica.
En general, els resultats dels trasplantaments són bons. La còrnia és un teixit ocular que no està vascularitzat —no hi ha venes i artèries que hi arribin—, per la qual cosa la probabilitat d'una reacció immune o un rebuig és molt baixa.
En els casos de baix risc, els resultats són excel·lents en el 95% dels pacients. A mesura que les situacions són més complexes o la còrnia ja està vascularitzada, el percentatge de rebuig podria augmentar.
En els casos d'alt risc, fins a un 50 o 60% dels trasplantaments de còrnia poden fracassar. No només és el rebuig una de les causes de fracàs, sinó que també poden ser-ho unes condicions que compliquin la situació ocular, com ara el glaucoma o alteracions de la superfície ocular.
Habitualment, l'oftalmòleg ja informa en l'entrevista amb el pacient, durant l'entrevista, si fa no fa quin pronòstic té el seu cas particular. Alguns pacients necessiten l'ús d'immunosupressors per reduir la resposta defensiva i, així, les possibilitats de rebuig.
Preguntes freqüents